Dels balladors dels anys seixanta va néixer el grup que recuperà el Ball de Gitanes l’any 1981 a la plaça de la Vila, manifestació festiva que any rere any ha anat creixent en participació, xerinola i esplendor. El renaixement del ball es començà a gestar, com moltes iniciatives de l’època, a les taules del Celler, seu del Ceasc, tot sopant un pa amb tomàquet un dissabte de setembre de 1980.

Enriqueta Amadó, Badó Renau, Joan Amadó i Martí Boada que havien participat en els Balls de Gitanes a l’Ateneu dels anys seixanta i es proposaren de tornar-los a fer, però a la plaça de la Vila, amb tot l’esplendor de la festa tradicional que s’havia fet per darrera vegada en els anys quaranta. No s’imaginaven pas que aquell projecte esdevindria el que és el Ball de Gitanes de Sant Celoni actualment, en tota la seva magnitud.

Van començar a entrevistar-se amb avis que havien ballat en la seva joventut a la plaça per saber com eren les ballades, els vestits i les tradicions de la festa. Després van parlar amb en Martí Monrabà, que havia ensenyat el ball al jovent de l’Ateneu en els anys seixanta. En Martí s’engrescà de seguida i, a més, conservava unes partitures del Ball de Gitanes i una cinta gravada amb la música que ballava l’esbart de l’Ateneu. Miquel Vergé, l’altre mestre del ball, també s’hi afegí i els dos es van fer càrrec dels assajos com a directors. Trobar uns músics no va ser difícil, ja que en Badó i l’Enriqueta coneixien els de l’Orquestrina Galana, que estaven molt interessats en la música popular i s’apuntaren al projecte. Les bases eren fermes: ja tenien la música, els músics i els mestres.

El pas següent va ser convocar els balladors dels anys 1965, 1966 i 1967 per veure si hi volien participar. La crida, que es va fer el 30 de novembre de 1980, va tenir molt bona acollida, i van començar els assajos amb la música i els passos de les ballades de l’Ateneu dels anys seixanta, introduint petites variants.

La formació de la comparsa dels Diablots de 1981 s’encarregà al grup d’animació celoní Cumatrembumsa. En Ferran Llavina i en Jordi Pursals van representar al Vell i la Vella, i en Martí Boada va fer de Capità de Cavall.

Durant dues ballades els va acompanyar l’orquestrina Galana i el tercer any va sorgir l’orquestra Ferrocolat dirigida per l’Andreu Ferrer i músics celonins. Aquesta formació va sortir a plaça 14 anys, mentre va anar creixent el nombre de balladors i l’any 1986 van estrenar-se a plaça els més menuts de les Gitanes que, des d’aquell any, constituirien la colla del Filferro, que tindria com a mestres la Roser Renau i en Pep Garriga entre d’altres. Durant aquesta època es van trobar les partitures d’un ball de gitanes complet d’en Josep Ferrer i Torres i que es va anar incorporant a la ballada:  l’Entrada de Ball, la Jota i la Contradansa, sempre amb l’ajuda d’en Joan Serra.

L’any 1997 els músics celonins van donar per acabada la seva participació a la Festa de Gitanes i buscant nous músics es va reincorporà en Marcel Casellas amb el Ministrils de la Principal del Metro. Nova temporada que durarà 11 anys i que en Marcel va enriquir amb dues noves composicions: la Farandola, que des del primer dia triomfà, i la Rumba que va costar una mica que els balladors se la sentissin seva. També es van trobar més partitures d’en Josep Ferrer i Torres i es va estrenar la Polca Nova.

Quan es van celebrar els 25 anys de la recuperació de les gitanes, entre altres actes, hi va haver una macro polca al carrer major. Hi van participar 1100 balladors provinents de les diferents escoles del poble i convidats d’arreu del país, però sobretot de les colles de gitanes veïnes de Sant Esteve de Palautordera i Llinars. Aquest esdeveniment va fer augmentar considerablement el nombre de balladors de la colla del Ferro i del Filferro.

Després de 12 anys, van tornar a plaça músics celonins sota la batuta d’en Josep Maria Aparicio és La Principal del Ferro. És el 2009 i coincideix amb la  presentació del ball d’homenatge. En aquesta etapa el Filferro va estrenar la Filferrada d’en Josep Ferrer i la Trentuka d’en Josep Mª Aparicio.

Degut a l’augment de balladors, des de l’any 2007 es va organitzar la colla del Ferro en diferents colles: colles 1, 2, 3 i 4. Aquestes colles es repartien els balls el dia de carnaval. Més recentment, aquestes colles en són ja 6, i continuen repartint-se els balls el dia de la ballada.

Fins a l’actualitat, cada diumenge de Carnaval un munt de parelles de balladors, diablots, músics, vells i velles, presentadors i capitans de cavalls han omplert la plaça de balls i gresca amb les grades plenes de públic per gaudir de la festa.

I una nit a El Celler, l’any 1980, es tornà a obrir “el cofre dels tresors”. Dibuix de Carles Puche.