No és fins a principis del segle XX que tenim constància de ballades de Gitanes. El Ball costava d’organitzar, per això no es ballava cada any. En aquesta època hi havia una rivalitat molt forta entre les dues entitats de la vila, que competien en tots els sentits, especialment en el camp polític. Per això, quan una de les societats dirigia l’Ajuntament, l’altra ja no preparava el ball, perquè sabia que ho tindria difícil per dur-lo a terme. Abans de la Guerra Civil estan documentades fotogràficament o mitjançant notícies de les revistes de l’època les ballades de 1904, 1907, 1914, 1916, 1921, 1928 i 1929.

L’any 1904 van ballar a la plaça Major la colla del Centre Popular i la del Cafè Soler. El 1907 només va ballar la colla de solters del Centre Popular. El 1914 van sortir a plaça dos grups del Centre Popular: la colla infantil i la de solters. El mestre dels petits va ser Esteve Vidal, en Lari, ajudat per Josep Cullell de can Patample. Josep Trunas Torrent era en aquella època conserge del Centre, i es va cuidar d’ensenyar el ball als solters. Les colles de 1916 van tornar a ser del Centre Popular. N’hi havia una de solters, com era normal, i una de casats, en la qual ballaven homes grans amb nenes petites. Aquesta va ser la darrera ballada del Centre Popular. A partir dels anys vint, ja només ballaren les colles de cal Xerric, entitat que va formar més endavant l’Ateneu.

El 1921, després de molts anys de no fer-ho, els de cal Xerric van tornar a ballar a la plaça. Van formar tres colles: la dels casats, la dels solters i un nombrós grup de nens i nenes que anaven disfressats tots iguals i que es caracteritzaven pel curiós barret semblant al de Napoleó que portaven els nens. El 1928 i 1929 la colla de solters de l’Ateneu tornà a ballar, però únicament a la sala i sota la direcció del mestre Josep Trunas.

Per les festes de Carnaval de 1944, l’Ateneu reimplantà el tradicional Ball de Gitanes. Diverses circumstàncies van concórrer en aquest fet. D’una banda, Antoni Matas, que era el president de l’entitat, havia estat ballador el 1921, i d’altra banda, al voltant de la societat recreativa, hi havia un grup de joves, bons balladors i amb ganes d’activitat. L’avi Trunas, Josep Trunas Torrent, va ser el mestre dels balladors i l’orquestra La Lira s’encarregava de la part musical. Hi havia dues colles, la dels solters i la dels casats.

A mitjan dels anys cinquanta es recuperaren algunes danses del Ball de Gitanes, però integrades en un espectacle que agrupava altres balls folklòrics a càrrec d’esbarts. El 1955 el Ball de Gitanes tornà a la pista de l’Ateneu perquè a l’entitat es formà l’Esbart de Dansaires Celonins, que es presentà per les festes de Carnaval de 1955. La iniciativa era de Carles Andreu Borreiro, el qual també s’encarregà d’ensenyar els balls que havia après en les ballades dels anys quaranta, en les quals va formar part de la colla dels solters.

El 1965, després d’uns anys de letargia, es tornà a executar el Ball de Gitanes a la sala de l’Ateneu amb l’orquestra La Lira. La represa continuà fins al 1967. El dissabte 27 de febrer de 1965 els joves balladors interpretaren el Passeig, la Polca i el Vals a dos quarts d’onze de la nit amb un gran èxit, despertant la nostàlgia dels que havien participat en la festa antigament, o la havien vist. A petició del públic, la ballada es repetí el diumenge 11 d’abril a dos quarts de set del vespre. Martí Monrabà i Miquel Vergé, formats amb Carles Andreu Borreiro en les ballades dels anys cinquanta, ensenyaven als dansaires. No es tractava ben bé d’un esbart, sinó d’una colla de jovent que només es reunia per fer el Ball de Gitanes per Carnaval. Malauradament, però, la festa es tornà a estroncar al cap de tres anys, després de la tercera ballada el 1967.