Els Diablots
Són els encarregats de l’ordre. Representen el poder executiu del Ball de Gitanes . Han d’estar amatents a les ordres del Vell i de la Vella. La seva missió principal és que no entri ningú a la plaça mentre s’està executant el Ball de Gitanes.
En altres temps, els Diablots representaven les forces del mal, i durant tot el ball voltaven la colla per tal de procurar que els balladors no aconseguissin la seva missió, o sigui, procurar un any fèrtil i florent. No cal dir que sempre eren vençuts per la màgia de la dansa, fugint finalment del recinte on es ballava.
D’aquesta època en què els Diablots representaven les forces del mal encara en queden reminiscències: la vestimenta estrafolària i les màscares monstruoses molt originals. Un signe molt significatiu de la seva antiga missió són els esquellots que els pengen de la cintura. Les enfarinades que feien durant la cercavila i els petards que els han prohibit, han fet desnatar una mica la seva participació al cercavila. Actualment fan tant soroll com poden i tiren confetis per interactuar amb els balladors i la gent que es troben pel carrer.
El seu minut de glòria es el gag que fan quan arriben a la plaça. Sempre sobre un tema d’actualitat i com més proper a Sant Celoni millor. A mitja ballada se’ls girarà feina i hauran d’ajudar a parir a la Vella i d’apadrinar al nounat.
El Vell i la Vella
Són les autoritats de la colla de les Gitanes, els personatges de major categoria que presideixen la festa des d’un lloc destacat. En entrar a la plaça el Vell fa un discurs crític dels fets més rellevants de tot l’any a la nostra vila i algun de significació especial de la resta del món. Representa l’hivernàs, i fa les vegades de Carnestoltes. L’acompanya la seva dona, la Vella, que està embarassada: porta la primavera a dins. Al mig de la festa, els dos personatges surten a ballar. De cop i volta, a la Vella li venen contraccions i simula un part. Pareix un animaló, que cada any és diferent (gall, ase, tortuga. etc.). Amb aquest fet es vol significar el naixement de la nova estació. Actualment, degut a la normativa sobre protecció animal, no es poden utilitzar animals a les festes i cal buscar alternatives a la parida.
Un cop acabada la parida, el Vell i la Vella es retiren a la seva llotja, on segueixen presidint la segona part del Ball de Gitanes.
El capità de Cavall
Aquest personatge obre la cercavila i ostenta la representativitat de la colla en el moment de prendre possessió de la plaça per a ballar. És l’encarregat de demanar permís a les autoritats de la Vila per a fer la ballada a la plaça. Això ho fa amb un discurs que llegeix davant de tot el poble, mentre que la resta de la comparsa s’espera a fora atent a les paraules del seu Capità de Cavall i al permís que atorgaran les autoritats. L’Alcalde, o alguna altra autoritat convidada, dóna la benvinguda a la Colla amb el crit: Endavant les Gitanes!
El Capità de Cavall pot anar sol o acompanyat d’altres genets que li donen escorta durant la cercavila i en algunes festes ha substituït el cavall per una elegant carreta.
Els músics
Diferents formacions ens han acompanyat al llarg dels anys.
A l’inici, la música del Ball de Gitanes s’interpretava amb instruments tradicionals, com el tamborí, el flabiol i la cornamusa, acompanyats dels picarols que els balladors portaven lligats als turmells. Més tard s’hi incorporaren el sac de gemecs i les castanyoles. Les músiques eren diferents per a cada colla i es guardaven en el major secret per tal que uns no sabessin la tonada dels altres fins el dia de l’actuació. Era com una confrontació per veure qui havia fet la música més adient.
Amb la proliferació d’orquestres al principi dels anys vuitanta del segle XIX i degut a l’expansió que aquestes feren de la música, s’introduïren en el Ball de gitanes els instruments emprats normalment per les orquestres com: la trompeta, el violí, el contrabaix o el saxo. També s’aprofitaren els ritmes que estaven de moda, bo i adaptant-los als Balls de Gitanes.
Moltes són les orquestres que deuen haver acompanyat les Gitanes de Sant Celoni. D’any enrere tenim referència de Els Paleros, l’Orquestra Soler, Art Musical i La Lira.
Després de la recuperació de 1981, els dos primers anys va harmonitzar la festa l’Orquestrina Galana, que a més, feia el ball de disfresses del dissabte a la nit.
L’any 1983 es va animar una colla de músics celonins, sota la direcció de l’Andreu Ferrer, que com Orquestra del Ferrocolat van acompanyar les ballades fins al 1996. Gràcies al seu director i als arranjaments que fa de les músiques d’en Josep Ferrer i Torres, es reestrenen: el Galop, l’Entrada de Ball, la Contradansa i la Jota. L’Andreu Ferrer composa una música d’enllaç per a fer més dinàmica la ballada.
Necessitem nous músics, durant 11 ballades (1997 a 2008), ens van acompanyar en Marcel Caselles amb els Ministrils de La Principal del Metro.
El 2009, novament, s’animen músics celonins a amenitzar la ballada. En l’actualitat, la formació que porta la música a la festa és la Principal del Ferro, sorgida de l’Escola Municipal de Música de Sant Celoni. És dirigida pel mestre Josep Ma Aparicio, qui també ha arranjat les músiques de tots els balls, adaptant-les als instruments que les interpreten, i ha creat noves músiques.
Els balladors i balladores
Són els representats del bé. Són els encarregats d’aconseguir amb la dansa, el favor de les forces que regeixen la natura perquè siguin propícies per a tot el poble, i així aconseguir força, fecunditat i abundor en les properes collites.
Els picarols dels balladors ens parlen de la representació que aquests fan de les forces de bé, doncs era creença molt estesa que el so que produïen invocava la bona sort. Les balladores representen i serveixen per invocar la fecunditat, doncs ja antigament, s’encomanaven les feines agràries a les dones. La creença deia que si eren les dones les qui sembraven, els fruits serien molt més fecunds.
El 1981, any de la recuperació de la festa, surten a plaça 14 parelles de balladors i amb el pas de temps ha anat augmentant el nombre de participants de totes les edats i ha calgut anar canviant l’estructura de la ballada per donar cabuda a tothom.
Des de l’any 1986 també ballen a la plaça els més menuts agrupats en la Colla del Filferro, que amb el temps esdevindrà el planter de la colla del Ferro. Com que la colla va creixent i no cabem a la plaça el 2017 decidim celebrar dues festes: El dissabte la Filferrada (balladors de 2n de Primària fins a 4t d’ESO) i el diumenge Ball de gitanes amb la colla del Ferro (a partir de 17 anys)