La dansa més antiga de que és té consciencia dins el Ball de Gitanes és l’Espolsada. Més tard i fins l’any 1840, segons Miquel Draper, els balls que s’executaven en el Ball de Gitanes eren Moixigangues, Pavanes, Ball de Cintes, Ball de Bastons i Espolsades. A partir del 1850 es van introduir els nous balls vuitcentistes, entre ells, els més usuals van ser la Contradansa, el Vals, la Jota, el Passeig, la Polca i l’Americana.
LES MÚSIQUES del nostre Ball de Gitanes són originals de Sant Celoni i la majoria de peces són del compositor Josep Ferrer i Torres. Tenim la sort de que l’Andreu Ferrer, l’any 1984, va trobar un plec de partitures firmades per en Josep Ferrer, on hi havia: el Galop, l’Entrada de Ball, la Jota, la Contradansa i la Polca. I l’any 2004 en Fali Jiménez troba unes noves partitures, firmades pel mateix autor, d’on hem recuperat: la Polca Nova i la Filferrada.
De la música del Vals no en coneixem l’autor. Pensem que formava part de tot un altre ball de gitanes i que només s’ha conservat aquesta peça.
La Farandola (1998) i la Rumba (2000) són músiques d’en Marcel Casellas, que va composar per atendre la petició dels balladors de la Colla del Ferro. La Trentuka (2015) la va composar en Josep Mª Aparicio pels balladors del Filferro Gran per tenir més varietat en la ballada de plaça. D’en J. M. Aparicio estrenem: el Galop 250 (2017) coincidint amb la celebraciò dels 250 anys de Ball de Gitanes i per completar la roda de balls de les colles el Yelow Rock (2019) i el Xotis de l’Enriqueta (2020) .
PEL QUE FA A ELS MÚSICS, diferents formacions ens han acompanyat al llarg dels anys.
Antigament, la música s’interpretava amb els instruments tradicionals, com el tamborí, el flabiol i la cornamusa, acompanyats dels picarols i les castanyoles dels balladors, però a partir del 1850 es llogaren orquestres.
Moltes són les orquestres que deuen haver acompanyat les Gitanes de Sant Celoni. Tenim referències de Els Paleros, l’Orquestra Soler, Art Musical i La Lira.
Després de la recuperació de 1981, els dos primers anys va harmonitzar la festa l’Orquestrina Galana, que a més, feia el ball de disfresses del dissabte a la nit. L’any 1983 es va animar una colla de músics celonins, sota la direcció de l’Andreu Ferrer, que com Orquestra del Ferrocolat van acompanyar les ballades fins al 1996. Gràcies al seu director i els seus arranjaments es reestrenen: el Galop, l’Entrada de Ball, la Contradansa i la Jota d’en Josep Ferrer i Torres. L’Andreu composa una música d’enllaç per a fer més dinàmica la ballada.
Els ministrils de la Principal del Metro sota la batuta d’en Marcel Caselles ocuparan la plaça fins que un nou grup celoni s’anima a amenitzar la ballada.
En l’actualitat, la formació que porten la música a la festa, són la Principal del Ferro. Aquesta formació sorgida de l’Escola Municipal de Música de Sant Celoni, dirigides pel mestre Josep Mª Aparicio, qui també ha arranjat les músiques de tots els balls, adaptant-les als instruments que les interpreten i creant noves músiques d’enllaç.
LES COREOGRAFIES dels balls tenen orígens diferents: El Vals i la Polca es ballen tal com ens les van ensenyar els nostres avis. Les altres danses, que hem anat afegint al llarg dels anys, són propostes originals d’en Joan Serra i que nosaltres hem anat adaptant. La Polca Nova i la Filferrada són coreografies que han nascut d’un treball conjunt entre els balladors de la colla del Ferro i en Joan Serra.
La coreografia de la Rumba, ha estat creada per l’Helena Lagarda, basant-se en l’antiga coreografia d’aquest mateix ball, que havia creat en Joan Serra per a les ballades de 2000 i 2001. En les darreres danses ens ha ajudat en Jordi Rubio.
Són dues danses que es ballen amb la mateixa música i que serveixen per encetar i tancar la ballada. La música original és de Josep Ferrer i Torres. Des de l’any 2017 també es balla amb una nova versió del Galop, feta per Josep Mª Aparicio.
El Galop d’Entrada és la irrupció de tots els balladors a la plaça. Són passades de lluïment amb la parella i serveix per saludar el públic. La coreografia varia cada any, ja que s’ha anat adaptant al creixent nombre de balladors i balladores.
El Galop de Sortida és per acomiadar-se de la festa. Fins ara es ballava mb parelles singulars: un ballador del Ferro amb una nena del Filferro i una balladora del Ferro amb un nen del Filferro.
Des de la ballada de 2018, però, la colla del Filferro té la seva pròpia festa i, per tant, cadascú fa el seu Galop de Sortida.
El Galop de Sortida acaba amb files de quatre parelles, plantats a plaça amb una llançada de barrets a l’aire i aplaudiments als músics i el públic que ens ha acompanyat durant tota la ballada.
És una marxa en què, tot seguint el ritme de la música, els balladors van dibuixant lletres. La S i la C de Sant Celoni no hi falten mai, però poden anar acompanyades d’altres lletres o números, segons les celebracions.
Amb música originària de Sant Esteve de Palautordera i coreografia dels mestres de gitanes del Filferro, s’estrena a la plaça el primer any en que el filferro es separa en grans i petits, essent el Filferro gran qui balla les corrandes a plaça.
Amb l’estrena de la Trentuka es va deixar de ballar, però l’any 2018 s’ha recuperat i aquest cop l’ha ballada el Filferro Petit, amb una nova coreografia dels mestres del Filferro.
S’estrena el 2009 per commemorar les 25 ballades del Filferro. La música és del mestre Josep Ferrer i Cases i la coreografia de Joan Serra, junt amb la junta de Gitanes.
És un pasdoble/polca, una dansa amb molt moviment. Es comença amb quatre grups de parelles de balladors al mig de la plaça, que es despleguen i fan diferents figures, desplaçant-se per la plaça.
Estrenada pels 30 anys de la Cola del Filferro. La música és del mestre Josep Mª Aparicio i la coreografia de l’Helena Lagarda i en Raül García. La ballen la colla del Filferro gran.
Comença en dues files de parelles a banda i banda de la plaça que s’entrecreuen per formar diferents figures tot fent diferents punteigs a ritme de polca.
És una composició d’en Marcel Casellas que es va estrenar el 1998.
És un ball viu que es balla en formació de quatre grups encarats que van fent diferents figures. Hi ha un moment que els grups es creuen i els crits dels balladors es deixen sentir per tota la plaça el 1998.
Es tracta d’un valset que es balla des de l’any 1987. És una de les peces del Ball de Gitanes d’en Josep Ferrer i Torres, que en va ser el compositor. La coreografia va ser creada per Joan Serra Casamitjana.
Es balla amb parelles, repartides en quatre files. S’interpreta al començament de la ballada del Ferro i serveix per ocupar la plaça progressivament.
Estrenat el 1957, és un ball animat amb passades i punts de jota que s’interpreta en cercle i es va canviant de parella a cada tirada.
La contradansa és un ball de figures que s’estrena l’any 1989.
Les parelles de balladors, disposades en quatre grups, van puntejant i fent voltes mentre dibuixen cercles, diagonals i estrelles.
És una de les danses més recents. Va sortir a plaça els anys 2000 i 2001, amb diferents coreografies, però no va acabar de convèncer. Tot i així el 2016 s’ha tornat a recuperar, amb nova coreografia i música renovada, aquest cop per quedar-se.
La música és d’en Marcel Casellas, arranjada per Josep Mª Aparicio. La coreografia inicial va ser creada per Joan Serra i l’actual ha estat creada per l’Helena Lagarda, inspirada en la coreografia original. Es balla en parella i porta un aire més contemporani a el ball de Gitanes.
S’estrena l’any 2007. Junt amb la rumba, és una de les darreres peces que s’han inclòs en la suite de balls de la colla del Ferro.
Es comença en quatre línies de balladors, en un costat els nois i en l’altre les noies, que s’aniran trobant al mig de la plaça per a fer figures. A la darrera figura les noies seuen sobre els braços dels balladors, que estan en cercle, i es crea un moment màgic.
És una de les danses més antigues. Ens la van ensenyar els nostres avis i no sabem des de quan es balla. Tampoc sabem qui va ser el seu compositor, mai no s’han trobat les partitures originals.
Es balla fent dos cercles de parelles i cal anar canviant de balladors. És sempre la darrera peça de la ballada i la que fa voleiar més alt les faldilles de les noies.
