Les Gitanes tenen un origen molt antic i incert, i s’han anat enriquint per les vivències de la gent que les ha anat transmetent de generació en generació. Una tradició ancestral i, alhora, ben viva, que ha convertit el Ball de Gitanes en un punt de trobada i d’identificació de la població celonina.
Orígens
Els estudiosos no saben on situar l’origen de les Gitanes. Alguns diuen que el seu origen ancestral s’hauria de buscar dins les festes de Carnestoltes. Per això ens hauríem de traslladar al temps que la raça humana deixa la vida nòmada i la cacera per començar a treballar la terra. La festa de Carnestoltes, seria un ritual màgic, en el moment que mor l’hivern, comença la primavera i s’invoca les divinitats per tal que el nou cicle sigui propici i fecund.
A través dels segles el Carnestoltes evoluciona i s’adapta : El trobem a la civilització celta en forma de festes que commemoren l’arribada de la primavera; els romans amb les festes Saturnals i els grecs amb les Lupercals.
Fins l’arribada de la industrialització es conserva el Carnestoltes com a festa agrària i fins els nostres dies ens ha arribat la seva essència en la seva mínima expressió.
Dels orígens de les Gitanes a Sant Celoni poca cosa se’n sap. És en Miquel Draper qui, en un escrit del 1887, ens en dóna la referència més antiga gràcies a la qual se sap que es ballava el Ball de Gitanes a Sant Celoni cap a l’any 1767. Ell diu que fins a mitjans dels segle XIX els balls que s’executaven eren Moixigangues, Pavanes, ball de Cintes, ball de Bastons, Espolsades…. A partir del 1850 es van introduir els balls de moda o vuitcentistes: contradansa, polca, vals, jota ….
Dels balls més antics de Gitanes de què es té memòria a Sant Celoni, se sap que eren ballats només per dones. Això, sens dubte, era pel paper predominant que aquestes tenien en les festes del camp.
Amb el temps, es va anar substituint el ball de les dones pel dels homes adults que tenien per parella noietes de 10 a 13 anys, ja que estava mal vist que dones casades hi participessin.
Ballades Antigues
No és fins a principis del segle XX que tenim constància de ballades de Gitanes. El Ball costava d’organitzar, per això no es ballava cada any. En aquesta època hi havia una rivalitat molt forta entre les dues entitats de la vila, que competien en tots els sentits, especialment en el camp polític. Per això, quan una de les societats dirigia l’Ajuntament, l’altra ja no preparava el ball, perquè sabia que ho tindria difícil per dur-lo a terme. Abans de la Guerra Civil estan documentades fotogràficament o mitjançant notícies de les revistes de l’època les ballades de 1904, 1907, 1914, 1916, 1921, 1928 i 1929.
L’any 1904 van ballar a la plaça Major la colla del Centre Popular i la del Cafè Soler. El 1907 només va ballar la colla de solters del Centre Popular. El 1914 van sortir a plaça dos grups del Centre Popular: la colla infantil i la de solters. El mestre dels petits va ser Esteve Vidal, en Lari, ajudat per Josep Cullell de can Patample. Josep Trunas Torrent era en aquella època conserge del Centre, i es va cuidar d’ensenyar el ball als solters. Les colles de 1916 van tornar a ser del Centre Popular. N’hi havia una de solters, com era normal, i una de casats, en la qual ballaven homes grans amb nenes petites. Aquesta va ser la darrera ballada del Centre Popular. A partir dels anys vint, ja només ballaren les colles de cal Xerric, entitat que va formar més endavant l’Ateneu.
El 1921, després de molts anys de no fer-ho, els de cal Xerric van tornar a ballar a la plaça. Van formar tres colles: la dels casats, la dels solters i un nombrós grup de nens i nenes que anaven disfressats tots iguals i que es caracteritzaven pel curiós barret semblant al de Napoleó que portaven els nens. El 1928 i 1929 la colla de solters de l’Ateneu tornà a ballar, però únicament a la sala i sota la direcció del mestre Josep Trunas.
Per les festes de Carnaval de 1944, l’Ateneu reimplantà el tradicional Ball de Gitanes.
Diverses circumstàncies van concórrer en aquest fet. D’una banda, Antoni Matas, que era el president de l’entitat, havia estat ballador el 1921, i d’altra banda, al voltant de la societat recreativa, hi havia un grup de joves, bons balladors i amb ganes d’activitat. L’avi Trunas, Josep Trunas Torrent, va ser el mestre dels balladors i l’orquestra La Lira s’encarregava de la part musical. Hi havia dues colles, la dels solters i la dels casats.
A mitjan dels anys cinquanta es recuperaren algunes danses del Ball de Gitanes, però integrades en un espectacle que agrupava altres balls folklòrics a càrrec d’esbarts. El 1955 el Ball de Gitanes tornà a la pista de l’Ateneu perquè a l’entitat es formà l’Esbart de Dansaires Celonins, que es presentà per les festes de Carnaval de 1955. La iniciativa era de Carles Andreu Borreiro, el qual també s’encarregà d’ensenyar els balls que havia après en les ballades dels anys quaranta, en les quals va formar part de la colla dels solters.
El 1965, després d’uns anys de letargia, es tornà a executar el Ball de Gitanes a la sala de l’Ateneu amb l’orquestra La Lira. La represa continuà fins al 1967. El dissabte 27 de febrer de 1965 els joves balladors interpretaren el Passeig, la Polca i el Vals a dos quarts d’onze de la nit amb un gran èxit, despertant la nostàlgia dels que havien participat en la festa antigament, o la havien vist. A petició del públic, la ballada es repetí el diumenge 11 d’abril a dos quarts de set del vespre. Martí Monrabà i Miquel Vergé, formats amb Carles Andreu Borreiro en les ballades dels anys cinquanta, ensenyaven als dansaires. No es tractava ben bé d’un esbart, sinó d’una colla de jovent que només es reunia per fer el Ball de Gitanes per Carnaval. Malauradament, però, la festa es tornà a estroncar al cap de tres anys, després de la tercera ballada el 1967.
Reuperació, Evolució i Actualitat
Dels balladors dels anys seixanta va néixer el grup que recuperà el Ball de Gitanes l’any 1981 a la plaça de la Vila, manifestació festiva que any rere any ha anat creixent en participació, xerinola i esplendor. El renaixement del ball es començà a gestar, com moltes iniciatives de l’època, a les taules del Celler, seu del Ceasc, tot sopant un pa amb tomàquet un dissabte de setembre de 1980.
Enriqueta Amadó, Badó Renau, Joan Amadó i Martí Boada que havien participat en els Balls de Gitanes a l’Ateneu dels anys seixanta es proposaren de tornar-los a fer, però a la plaça de la Vila, amb tot l’esplendor de la festa tradicional que s’havia fet per darrera vegada en els anys quaranta. No s’imaginaven pas que aquell projecte esdevindria el que és el Ball de Gitanes de Sant Celoni actualment, en tota la seva magnitud.
Van començar a entrevistar-se amb avis que havien ballat en la seva joventut a la plaça per saber com eren les ballades, els vestits i les tradicions de la festa. Van consultar bibliografia: Joan Amades, J. Maspons i Camarasa… Després van parlar amb en Martí Monrabà, que havia ensenyat el ball al jovent de l’Ateneu en els anys seixanta. En Martí s’engrescà de seguida i, a més, conservava unes partitures del Ball de Gitanes i una cinta gravada amb la música que ballava l’esbart de l’Ateneu. En Miquel Vergé, l’altre mestre del ball, també s’hi afegí i els dos es van fer càrrec dels assajos com a directors.
Trobar uns músics no va ser difícil, ja que en Badó i l’Enriqueta coneixien els de l’Orquestrina Galana, que estaven molt interessats en la música popular i s’apuntaren al projecte. Les bases eren fermes: ja tenien la música, els músics i els mestres.
El pas següent va ser convocar els balladors dels anys 1965, 1966 i 1967 per veure si hi volien participar.
La crida, que es va fer el 30 de novembre de 1980, va tenir molt bona acollida, i van començar els assajos amb la música i els passos de les ballades de l’Ateneu dels anys seixanta, introduint petites variants. Així sortien a plaça el diumenge de Carnaval, 14 parelles de balladors de les Gitanes de Sant Celoni.
L’any 1985 la colla inicial es diferencia en dues colles: la Colla del Ferro i l’esbart del Grup Dansa Sant Celoni. Inicialment els dos grups sortien a plaça el diumenge de Carnaval, però des del 1995 només ho féu la Colla del Ferro (ininterrompudament fins a l’actualitat), ja que el Grup Dansa ballava només la nit anterior a l’Ateneu. La darrera ballada del Grup Dansa fou l’any 2000.
Quan es van celebrar els 25 anys de la recuperació de les gitanes, entre altres actes, hi va haver una macro polca al carrer major. Hi van participar 1100 balladors provinents de les diferents escoles del poble i convidats d’arreu del país, però sobretot de les colles de gitanes veïnes de Sant Esteve de Palautordera i Llinars. Aquest esdeveniment va fer augmentar considerablement el nombre de balladors de la colla del Ferro i del Filferro.
Degut a l’augment de balladors, des de l’any 2007 es va organitzar la colla del Ferro en 4 colles. Aquestes colles es repartien els balls el dia de carnaval. Més recentment, aquestes colles en són ja 6, i continuen repartint-se els balls el dia de la ballada.
La formació de la comparsa dels Diablots de 1981 s’encarregà al grup d’animació celoní Cumatrembumsa. En Ferran Llavina i en Jordi Pursals van representar al Vell i la Vella, i en Martí Boada va fer de Capità de Cavall.
Durant dues ballades els va acompanyar l’orquestrina Galana i el tercer any va sorgir l’orquestra Ferrocolat dirigida per l’Andreu Ferrer i músics celonins.
Aquesta formació va sortir a plaça 14 anys, mentre va anar creixent el nombre de balladors i l’any 1986 van estrenar-se a plaça els més menuts de les Gitanes que, des d’aquell any, constituirien la colla del Filferro, que tindria com a mestres la Roser Renau i en Pep Garriga entre d’altres. Durant aquesta època es van trobar les partitures d’un ball de gitanes complet d’en Josep Ferrer i Torres i que es va anar incorporant a la ballada: l’Entrada de Ball, la Jota i la Contradansa, sempre amb l’ajuda d’en Joan Serra.
L’any 1997 els músics celonins van donar per acabada la seva participació a la Festa de Gitanes i buscant nous músics es va reincorporà en Marcel Casellas amb el Ministrils de la Principal del Metro.
Nova temporada que durarà 11 anys i que en Marcel va enriquir amb dues noves composicions: la Farandola, que des del primer dia triomfà, i la Rumba que va costar una mica que els balladors se la sentissin seva. També es van trobar més partitures d’en Josep Ferrer i Torres i es va estrenar la Polca Nova.
Després de 12 anys, van tornar a plaça músics celonins sota la batuta d’en Josep Maria Aparicio és La Principal del Ferro. És el 2009 i coincideix amb la presentació del ball d’homenatge. En aquesta etapa el Filferro va estrenar la Filferrada d’en Josep Ferrer i Torres, la Trentuka d’en Josep Mª Aparicio. I el Ferro: el Galop 250, el Yelow Rock i el Xotis de l’Enriqueta, d’en J. Mª Aparicio.
Fins a l’actualitat, cada diumenge de Carnaval un munt de parelles de balladors, diablots, músics, vells i velles, presentadors i capitans de cavalls han omplert la plaça de balls i gresca amb les grades plenes de públic per gaudir de la festa.
I una nit a El Celler, l’any 1980, es tornà a obrir «el cofre dels tresors».
Dibuix de Carles Puche.