La dansa més antiga de que és té consciencia dins el Ball de Gitanes és l’Espolsada. Més tard i fins l’any 1840, segons Miquel Draper, els balls que s’executaven en el Ball de Gitanes eren Moixigangues, Pavanes, Ball de Cintes, Ball de Bastons i Espolsades. A partir del 1850 es van introduir els nous balls vuitcentistes, entre ells, els més usuals van ser la Contradansa, el Vals, la Jota, el Passeig, la Polca i l’Americana.
LES MÚSIQUES del nostre Ball de Gitanes són originals de Sant Celoni i la majoria de peces són del compositor Josep Ferrer i Torres. Tenim la sort de que l’Andreu Ferrer, l’any 1984, va trobar un plec de partitures firmades per en Josep Ferrer, on hi havia: el Galop, l’Entrada de Ball, la Jota, la Contradansa i la Polca. I l’any 2004 en Fali Jiménez troba unes noves partitures, firmades pel mateix autor, d’on hem recuperat: la Polca Nova i la Filferrada.
De la música del Vals no en coneixem l’autor. Pensem que formava part de tot un altre ball de gitanes i que només s’ha conservat aquesta peça.
La Farandola (1998) i la Rumba (2000) són músiques d’en Marcel Casellas, que va composar per atendre la petició dels balladors de la Colla del Ferro.
La Trentuka (2015) la va composar en Josep Ma Aparicio pel Filferro Gran, per tenir més varietat en la ballada de plaça. D’en Josep Ma Aparicio estrenem: el Galop 250 (2017), coincidint amb la celebració dels 250 anys del Ball de Gitanes a Sant Celoni, i per completar la roda de balls de les colles el Yellow Rock (2019) i el Xotis de l’Enriqueta (2020) .
LES COREOGRAFIES dels balls actuals tenen orígens diferents: el Vals i la Polca es ballen tal com ens les van ensenyar els nostres avis, que les havien ballat a mitjans de segle XX.
Les danses que hem anat afegint al llarg dels anys, són propostes originals d’en Joan Serra i que nosaltres hem anat adaptant. La Polca Nova i la Filferrada són coreografies que han nascut d’un treball conjunt entre balladors i balladores de la colla del Ferro i el propi Joan Serra.
La coreografia de la Rumba, ha estat creada per l’Helena Lagarda, basant-se en l’antiga coreografia d’aquest mateix ball, que havia creat en Joan Serra per a les ballades de 2000 i 2001.
En les darreres danses les coreografies s’han creat amb l’ajuda d’en Jordi Rubio.
S’estrena l’any 2007. Junt amb la rumba, és una de les darreres peces que s’han inclòs en la suite de balls de la colla del Ferro.
Es comença en quatre línies de balladors, en un costat els nois i en l’altre les noies, que s’aniran trobant al mig de la plaça per a fer figures. A la darrera figura les noies seuen sobre els braços dels balladors, que estan en cercle, i es crea un moment màgic.
Són dues danses que es ballen amb la mateixa música i que serveixen per encetar i tancar la ballada. La música original és de Josep Ferrer i Torres. Des de l’any 2017 també es balla amb una nova versió del Galop, feta per Josep Mª Aparicio.
El Galop d’Entrada és la irrupció de tots els balladors a la plaça. Són passades de lluïment amb la parella i serveix per saludar el públic. La coreografia varia cada any, ja que s’ha anat adaptant al creixent nombre de balladors i balladores.
El Galop de Sortida és per acomiadar-se de la festa. Fins ara es ballava mb parelles singulars: un ballador del Ferro amb una nena del Filferro i una balladora del Ferro amb un nen del Filferro.
Des de la ballada de 2018, però, la colla del Filferro té la seva pròpia festa i, per tant, cadascú fa el seu Galop de Sortida.
El Galop de Sortida acaba amb files de quatre parelles, plantats a plaça amb una llançada de barrets a l’aire i aplaudiments als músics i el públic que ens ha acompanyat durant tota la ballada.
És una marxa en què, tot seguint el ritme de la música, els balladors van dibuixant lletres. La S i la C de Sant Celoni no hi falten mai, però poden anar acompanyades d’altres lletres o números, segons les celebracions.
Amb música originària de Sant Esteve de Palautordera i coreografia dels mestres de gitanes del Filferro, s’estrena a la plaça el primer any en que el filferro es separa en grans i petits, essent el Filferro gran qui balla les corrandes a plaça.
Amb l’estrena de la Trentuka es va deixar de ballar, però l’any 2018 s’ha recuperat i aquest cop l’ha ballada el Filferro Petit, amb una nova coreografia dels mestres del Filferro.
S’estrena el 2009 per commemorar les 25 ballades del Filferro. La música és del mestre Josep Ferrer i Cases i la coreografia de Joan Serra, junt amb la junta de Gitanes.
És un pasdoble/polca, una dansa amb molt moviment. Es comença amb quatre grups de parelles de balladors al mig de la plaça, que es despleguen i fan diferents figures, desplaçant-se per la plaça.
Estrenada pels 30 anys de la Cola del Filferro. La música és del mestre Josep Mª Aparicio i la coreografia de l’Helena Lagarda i en Raül García. La ballen la colla del Filferro gran.
Comença en dues files de parelles a banda i banda de la plaça que s’entrecreuen per formar diferents figures tot fent diferents punteigs a ritme de polca.
Composat per Josep Ma Aparicio. Va ser encarregat per la Colla del Ferro i estrenat a la ballada del 2017. Aquest estil musical va ser escollit per balladors i balladores en una votació en què es varen proposar diversos estils musicals.
Es tracta d’un valset que es balla des de l’any 1987. És una de les peces del Ball de Gitanes d’en Josep Ferrer i Torres, que en va ser el compositor. La coreografia va ser creada per Joan Serra Casamitjana.
Es balla amb parelles, repartides en quatre files. S’interpreta al començament de la ballada del Ferro i serveix per ocupar la plaça progressivament.
Estrenat el 1957, és un ball animat amb passades i punts de jota que s’interpreta en cercle i es va canviant de parella a cada tirada.
La contradansa és un ball de figures que s’estrena l’any 1989.
Les parelles de balladors, disposades en quatre grups, van puntejant i fent voltes mentre dibuixen cercles, diagonals i estrelles.
L’any 2004 en Fali Jiménez troba noves músiques del Ball de Gitanes firmades per Josep Ferrer, entre elles la Polca Nova que s’incorpora a les danses ballades per la Colla del Ferro.
Va ser estrenat l’any 2020, el seu autor és Josep Ma Aparicio, que li va dedicar a l’Enriqueta Amadó, membre del grup impulsor en la recuperació del Ball de Gitanes a Sant Celoni.
És una de les danses més recents. Va sortir a plaça els anys 2000 i 2001, amb diferents coreografies, però no va acabar de convèncer. Tot i així el 2016 s’ha tornat a recuperar, amb nova coreografia i música renovada, aquest cop per quedar-se.
La música és d’en Marcel Casellas, arranjada per Josep Mª Aparicio. La coreografia inicial va ser creada per Joan Serra i l’actual ha estat creada per l’Helena Lagarda, inspirada en la coreografia original. Es balla en parella i porta un aire més contemporani a el ball de Gitanes.
És una composició d’en Marcel Casellas que es va estrenar el 1998. Des del principi va tenir molt bona acollida per part de balladors i balladores.
És un ball viu que es balla en formació de quatre grups encarats que van fent diferents figures. Hi ha un moment que els grups es creuen i els crits dels balladors es deixen sentir per tota la plaça.
És una de les danses més antigues. Ens la van ensenyar els nostres avis i no sabem des de quan es balla. Tampoc sabem qui va ser el seu compositor, mai no s’han trobat les partitures originals.
Es balla fent dos cercles de parelles i cal anar canviant de balladors. És sempre la darrera peça de la ballada i la que fa voleiar més alt les faldilles de les noies.
Per la celebració dels 250 anys del Ball de Gitanes a Sant Celoni, en Josep Ma Aparicio va crear aquesta música, que es va estrenar l’any 2017.
